Sirventès a Berlusconi

(a.k.a. exercici de català)



A mi me piazen las bellas ragazzas,
declares davant tots els periodistes;
i no és cap programa del cor, ai las!
És l’enèsima de les entrevistes.
Amb un gran somriure a la cara admets,
que la teva perdició són les vistes.
Ai, Silvio, caro amico, president,
d’un estat corruptament emergent.

Si alcessin el cap els antics tirans
que regnaren fa segles amb mà dura
i veiessin els seus germans llunyans,
i el que ha esdevingut sa terra futura,
es retorçarien amb gran furor
tot tornant a la seva sepultura.
Ai, Silvio, caro amico, president,
d’un estat corruptament emergent.

La màfia siciliana engelogeix
perquè no té res a què dedicar-se;
malmetre son país ja ho fa el govern
i no els queda més que anar disparant-se
per aconseguir evitar l’atur:
que ni Al Capone pot emmancipar-se.
Ai, Silvio, caro amico, president,
d’un estat corruptament emergent.

Però Itàlia comença a estar cansada;
la millor prova n’és la Catedral
que un dia caigué del cel al teu cap.
I tot i que no n’hi vas fer cabal,
era l’advertència de la tempesta:
vés enrecordant-te de mirar a dalt.
Ai, Silvio, caro amico, president,
d’un estat corruptament emergent.

Roma, bressol de civilitzacions,
qui t’havia vist i qui ara et veu!
A mans d’uns quants hipòcrites misògins,
amb Berlusconi que fica la veu
a fets en teoria imperdonables
i el Papa disculpa en nom de la creu.
Ai, Silvio, caro amico, president,
d’un estat corruptament emergent.