dimarts, 17 d’agost del 2010

JOC - Gravetat

7. GRAVETAT.

Com havia de ser tocar els núvols?
Estava estirada sobre les lloses, contemplant l’enorme cel blau i serè que s’estenia sobre seu, devorant-ho tot, i no podia deixar de pensar en enlairar-se, suaument, sense pausa però sense pressa, com un globus aerostàtic, fins a acabar flotant a mil metres sobre el terra, tan avorrit. Deixar enrere tot el que coneixia, desafiant el senyor Newton i les seves pomes, per a envoltar-se de l’aire fresc que surava a l’atmosfera.
Com seria prendre’n un trosset amb la llengua? Seria dolç, com els núvols de sucre, o més aviat insípid? Humit, o eteri? Inconscientment es va llepar els llavis, imaginant que ho estava tastant. Sí, definitivament dolç.
- Cassy! – la veu del seu pare va ressonar per a la escala fins que va impactar a la porta que duia al terrat, fent-la retornar bruscament al planeta que havia abandonat. – En Sebastià és aquí!
Es va incorporar, encara despertant-se del somni que havia tingut sense adormir-se, i amb breu cant de felicitat va afanyar-se a baixar les escales de dues en dues. En Sebastià. Feia un parell de mesos que estaven junts, però això no impedia que cada cop que el veiés es posés a somriure com una nena estúpida. O com una deficient, com deia ella mateixa.
Va arribar al replà esbufegant i amb les galtes completament tenyides de vermell, però no li va importar. Ni tan sols el fet que li havia baixat una de les tires de la samarreta i estava ensenyant mig sostenidor.
- Ei – va fer el noi que estava recolzat a la paret amb un aspecte un pèl incòmode. Segur que el seu pare s’havia dedicat a mirar-lo amb la mirada de bèstia assassina mentre esperava. – Anem a fer una volta?
- I és clar que sí –va dir mentre li agafava la mà i estirava els llavis perquè ell hi diposités un breu petó.- Tinc ganes d’anar a prendre un gelat.
I quan vint minuts després es trobaven sota el pont de la Princesa, menjant gelat i murmurant-se paraules a cau d’orella lleugeres com les fulles que s’enduia al vent, la Cassiopea va descobrir que no era necessari desafiar la gravetat per a tocar els núvols.

_____

Cutre, ràpid i horriblement cursi. Però en fi, avui estava d'humor per això xD Per alguna cosa mínimament 'maca' que escric... xD

3 comentaris:

  1. Twin:)
    ostres, el principi boníssim, el final..., sembla una novel·la d'en Moccia xDD, però tranquil·la, en BO!
    sobretot m'agrada el principi: "Com havia de ser tocar els núvols?"
    així m'agrada TS:D faràs història. :)

    ResponElimina
  2. sí, jo també ho he pensat, però què vols que hi faci, no estava d'humor per fer-los saltar pel pont T_____________T xD

    ResponElimina
  3. jajajajaja. tot i que el salt pel pont hagués estat més del teu estil.

    ResponElimina